La progressió esportiva:

Amb el treball més metòdic i planificat, va arribar una ràpida progressió esportiva, i van començar els primers èxits als Campionats d'Espanya de Joves.

El 1990 a Mazarrón s'aconsegueixen els primers tres títols de Campions d'Espanya de les mans de l'equip femení juvenil del Club, en les modalitats d'Equips (Glòria Gauchía, Montserrat Altimira i Núria Altimira), Individual (Glòria Gauchía) i Dobles (Glòria Gauchía i Amara Cabané).

El 1993, de la mà d'Elisabet Arnau s'aconsegueix el títol de Campiona d'Espanya Individual Juvenil a Santa Coloma de Gramenet, títol que revalidarà durant dues temporades més consecutives, als Campionats d'Espanya de Tarragona l'any 1994 i al de Castrillón l'any 1995.

I així fins a un total de 65 títols de Campions d'Espanya aconseguits pels jugadors i jugadores del Club fins a la data d'avui, apart dels nombrosos títols de Sots-Campions d'Espanya i de les Medalles de Bronze aconseguides en els Campionats d'Espanya de totes les categories.

Un element molt important per a obtenir aquests resultats ha estat l'Escola Municipal de Tennis de Taula «Francesc Barneda», amb la qual hem treballat i estem treballant la iniciació al nostre esport dels nens i nenes de Ripollet, la qual cosa alhora ens permet de disposar d'una bona pedrera per treballar la tecnificació.

Amb els èxits esportius aconseguits amb la pedrera del Club, la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya va concedir el primer Centre de Tecnificació de Tennis de Taula de Catalunya al nostre Club, essent aquesta una eina molt important, que ens ha permès de treballar amb més eficàcia i rendiment.

La progressió dels equips masculins del Club en les Lligues Estatals:

L'any 1982 el Club tenia un equip a la Tercera Categoria Provincial Masculina de Barcelona. Amb el nou planter es van anar guanyant ascensos fins a assolir i disputar la lliga de Divisió dÃHonor Masculina la temporada 1990-91 amb l'equip format per Joan Vila, Eduard Escamilla i Felipe Olivera. Però no es va poder mantenir la categoria (fonamentalment per motius econòmics) i des de llavors fins ara, la màxima categoria masculina del Club havia estat la Lliga Estatal de Primera Divisió.

Va ésser la temporada 1997-98 quan gràcies a la col·laboració del nostre esponsor «CAN BERARDO» i la dedicació i esforç dels nostres jugadors, l'equip masculí guanyà la Lliga Estatal de Primera Divisió i tornà a la màxima categoria del tennis de taula espanyol. L'equip estava format per Josep Maria Palés, Miquel Arnau, Fredy Fajula, Andreu Cano, Rafael Ramírez i Mads Sorensen.

La temporada 1998-99, amb Josep Maria Palés, Li Qi i Miquel Arnau, s'aconseguí la tercera plaça a la Lliga de Divisió d'Honor Masculina, i per tant el dret a disputar la nova Lliga Estatal de Superdivisió Masculina, la següent temporada. Així doncs, des de la temporada 1999-2000 i al llarg de quatre temporades l'equip masculí va tornar a estar entre els 8 primers equips del tennis de taula estatal, fins que a la temporada 2003-04, i altre cop també per motius econòmics, el nostre primer equip masculí ha tornat a la Lliga Estatal de Divisió d'Honor.

La progressió dels equips femenins del Club en les Lligues Estatals:

Les noies van assolir la Lliga Estatal de Divisió d'Honor una mica abans, la temporada 1987-88, en una disputada fase d'ascens celebrada a València amb Anna Fàbregas, Felicitat Barceló, Milanka Kaurin, Rosa Prat i Montserrat Altimira com a jugadores.

Fins i tot, la temporada 1989-90, el Club va arribar a tenir 2 equips alhora disputant la Lliga Estatal de Divisió d'Honor Femenina.

Però la temporada 1990-91 es va perdre la categoria fins que es va recuperar amb una nova generació de jugadores la temporada 1992-93. Era l'equip d'Elisabet Arnau, Imma Garcés, Anna Vera i Zhang Yun.

Des d'aleshores fins avui, hem disputat la Lliga Estatal de Divisió d'Honor Femenina, fins que la temporada 1998-99, també gràcies a la col·laboració de l'esponsor «Finques Ripollet» i l'esforç de les nostres jugadores (Elisabet Arnau, Alba Prades, Mireia Jurado i Li Yanlan), s'aconseguí l'ascens a la Superdivisió Estatal Femenina que es disputà per primera vegada la temporada 1999-2000. També s'aconseguí el títol de Sots-Campiones d'Espanya per Equips Absoluts Femenins a Puerto de Santa Maria amb l'equip format per Elisabet Arnau, Alba Prades i Li yan Lan, en una emocionant final contra el Relesa Cartagena, retransmesa pel Canal Sur de la Televisió Andalusa i altra vegada es tornà a aconseguir el títol de Sots-Campiones d'Espanya en una repetida final amb el Relesa Galvame Cartagena disputada a Santiago de Compostela la temporada 2002-03, molt més ajustada que la primera, doncs el resultat de l'encontre va ésser un disputadíssim 4-3. En aquesta segona final formaven l'equip Alba Prades, Sara Ramírez i Wu Xue (coneguda per Neus).

Un rècord no igualat encara al nostre país fins a la data d'avui:

Hem de destacar, que durant el quatrienni 1999-2003, el nostre Club ha estat l'únic d'Espanya que ha tingut alhora equips masculins i femenins disputant totes les lligues estatals de Superdivisió i Divisió d'Honor, tant masculines com femenines, a més de les Lligues Estatals Masculines de Primera, Segona i Tercera Divisió, i fins el moment actual, en la història del tennis de taula català i espanyol, encara cap Club ha igualat en una mateixa temporada aquest fet.

Si a aquesta dada i afegim els 65 títols de Campions d'Espanya aconseguits fins a la data d'avui, els 2 títols de Campiones d'Europa aconseguits per la Sara Ramírez a més dels innombrables títols de Campions de Catalunya aconseguits en totes les modalitats, ens farem una idea del potencial humà i esportiu del nostre Club que continua treballant i esforçant-se per a mantenir-se entre els millors del nostre país.